A reveure!!!!!!!!!!!

Ja ha arribat l’hora, de dir-nos fins aviat!!!

Aquest curs ens ha ofert la possibilitat de trobar-nos un grup de mestres que perseguim el mateix objectiu; ser més competents en la nostra feina.

Gràcies, per els moments compartits, de tots he aprés alguna cosa. Us envio molta energia, positivisme, i una abraçada gegant!!!



Personalment voldria fer una petita reflexió a nivell general.

Primer dir que els continguts teòrics pròpiament apresos i els tallers fets al curs, són una eina útil per a tot mestre, ja que s’han tractat temes d’actualitat en les escoles i s’han donat recursos per a poder utilitzar a l’aula.

Pel que fa a la realització del portafoli, m’ha servit molt per reflexionar, i fer una pausa i valorar tota la meva pràctica educativa, tot allò que estic aprenent, i avaluar-me personalment en la meva tasca docent. Penso que és una eina prou enriquidora, tot i que comporta molta feina, i molta dedicació.

Finalment pel que fa a la meva pràctica educativa com a interina considero que està sent una experiència molt positiva de creixement i maduració personal. Tot i que ja porto un parell d’anys treballant com a mestra especialista, crec que cada escola és un món, i t’has saber adaptar a cada una d’elles, amb el seu personal docent, i no docent, amb els seus alumnes, les seves maneres de fer, les seves normes, etc.

Des del punt de vista personal, crec que la millor estratègia de millora de la pràctica educativa per a tot mestre és el constant reciclatge i formació per anar substituint allò que queda obsolet o que ja no funciona per coses innovadores.

D’altra banda, considero que és convenient que tothom, després de la tasca realitzada reflexioni sobre allò que ha fet per avaluar com ha anat i buscar-hi millores si és necessari per a un futur. Aquest aspecte, en la feina de tot/a mestre/a és imprescindible, partint de la base de que estem educant a “personetes” per a poder viure en societat, els hi estem traspassant uns valors i unes actituds, uns coneixements pròpiament acadèmics i d’altres que no ho són, en definitiva, a anar per la vida.

Per aquests i per altres motius és tan important la reflexió en la meva feina com a mestra; però també és cert que reflexionar sobre tot el que fas és difícil, ja sigui per falta de temps o per no saber com fer-ho. A vegades, a un mateix li costa veure allò que no acaba de fer bé, trobar alternatives a coses que fa i, en aquests casos, és important poder tenir el que col·loquialment es diu una segona opinió, per ajudar-te a veure les coses des d’una perspectiva més objectiva.

Hem de començar a reflexionar sobre la nostra pràctica educativa diària, destacant allò que ha funcionat tan bé amb aquell grup, aquella activitat que ha motivat molt als alumnes..., però també hem de ser conseqüents i buscar-ne les coses no tan positives per poder millorar-les. Tothom hem tingut un dia on l’activitat que havies pensat no ha anat com t’esperaves, on el que has intentat transmetre no ha arribat a gairebé ningú..., i és aquí on hem d’intentar buscar-hi respostes per evitar que aquella situació es torni a repetir.

Finalment, dir que la meva intenció és seguir treballant i esforçant-me en la feina, adquirint experiència i aprenent d’aquesta per a seguir millorant en la meva pràctica educativa en tots els seus aspectes.

TALLER 4: Educació Emocional i Salut del docent

En aquest taller s’han desenvolupat els següents continguts:

- La seu biològica de les emocions.
- Tipologia i classificació de les emocions.
- Procés de desenvolupament emocional.
- Les emocions positives es relacionen amb la salut.
- Intel·ligència emocional: intrapersonal i interpersonal.
- Estratègies d'intervenció per a fomentar la competència emocional: habilitats de vida i benestar subjectiu, habilitats socio-emocionals, autoestima, regulació emocional i consciència emocional.

La importància de conèixer bé les pròpies emocions i de cercar la necessària gestió emocional equilibrada, és cabdal en el món de l’ensenyament.

La combinació d’una sèrie de factors endògens i exògens, trets innats i apresos, configuren la resposta, pròpia i singular, de cada subjecte, davant les diferents vivències en la seva trajectòria personal. Per tant, la resposta que s’activa depèn en part de la dotació genètica i en una altre part, dels significats apresos d’una manera única i viscudes per cada persona.

Si els mestres, esdevenen cada vegada més capaços de potenciar l’ús constructiu i equilibrilat de les emocions, podran obtenir un gran potencial adaptatiu i de reorientació de les relacions, especialment en el context de l’aula.

De fet quan es pren consciència que, determinada gestió incorrecte de les pròpies emocions, pot comportar certs riscos és quan s’està en condicions d’assumir una veritable acció responsable.

Es cabdal la interiorització del rol docent des d’una basant emocional. Pot semblar un repte, en les actuals circumstàncies, parlar de la concepció de l’escola com un espai per al creixement emocional, per a la implicació i per a la resolució de problemes d’una manera constructiva i formativa en si mateixa, però estem convençuts que és el repte de futur i que “es pot i s’ha” de treballar en aquesta direcció.

Però també les famílies tenen un paper important a l’hora d’educar emocionalment als seus fills.

M’agradaria deixar constàcia d’una cita de Daniel Goleman que deia que:

“La família és el crisol domèstic en el que aprenem a sentir-nos nosaltres mateixos i on aprenem la forma en la que els demés reaccionen davant els nostres sentiments”

Si parlem d’emocions als nostres fills estem donant el model de com educar-los emocionalment.

Aqui us deixo un link, amb un video, potser una mica extremista, però no deixa de mostrar una gran realitat.

http://www.youtube.com/watch?v=8AzLhD6OSWk&eurl=http://blocs.xtec.cat/emocionat&feature=player_embedded



El procés de desenolupament emocional té varies fases:

1. Identificar què sento.
2. Analitzar que faig davant del que em passa.
3. Què pretenc amb aquesta actuació.
4. A quines necessitats i motivacions respon aquesta actuació.
5. Quins efectes provoco amb la meva actuació, en mi mateix, en els altres i en el món.
6. Com aconsegueixo el mateix de la millor manera possible (pensament alternatiu)


Pràctica reflexiva: Organització i celebració del carnestoltes


Autoanàlisi:

Pel que fa al tema organitzatiu de la festa, va ser la comissió de festes, la que ens va informar, en un claustre, de com es portaria a terme, i es va fer una posada en comú, per escoltar les opinions de tothom. Encara que ens van semblar bones les idees.

Com a especialista d’Educació Física, no he pogut treballar la festa amb els alumnes a nivell d’aula, tot i que he ajudat en la realització del ball dels alumnes de 6è. I m’ho vaig passar molt bé, donant-lis consells, ajudant a perfeccionar, ens vam riure molt. A l’escola hi havia un ambient de festa, alegria, tot I que els nens en general estaven molt nerviosos, exhaltats…

Després d’estar tota la setmana, patint pel ball, que és el que estava en les meves mans, i d’estresar-me amb el disseny de la disfressa, complements, etc, la realització de la festa, va estar genial, tot va surtir molt bé, els nens estaven tots molt divertits amb les disfresses, els mestres també, i tots vam surtir al pati a fer la desfilada i el ball pels pares, i després vam fer un berenar tots junts, i ballar una mica.

Contrast:

Després de posar les meves despostes en comú amb la resta de companys, tots amb aquesta festa ens hem sentit igual. Com a especialistas, la nostra tasca a estat més d’ajuda, de suport. Tot i que hem aportat aspectes nous, o motivadors. Ens hem sentit tots molt integrats. L’ambient que es notava a l’escola era d’alegria, de gresca, ja que cada dia s’havia de complir l’ordre del sr.carnestoltes, i aixó crea un clima diferent a l’escola.

Redescripció:

Posar en comú les emocions viscudes, és una manera de conèixe’t millor i conèixer als altres. Veure les diferents maneres de sentir-se davant d’una situació, en aquest cas la preparació del carnestoltes, ajuda a tenir diferents perspectives de com afrontar aquella situació.

TALLER: Diversitat i Interculturalitat.

Els continguts fonamentals treballats en aquest taller han estat:

- Definció de les paraules i els conceptes claus sobre interculturalitat: multiculturalitat, prejudici, marginació, estereotip, assimilació, etnocentrisme, integració, currículum intercultural, etc.

- Objectius per a l'Educació Intercultural: comunitat educativa, grup-classe, aula acollida i centre:

1. Oferir les condicions per a la igualtat d'oportunitats educatives.

2. Valorar la diversitat i respectar la diferència.

3. Millorar l'autoimatge dels alumnes.

4. Diversificar els models culturalds a l'escola des dels valors democràtics.

5. Desenvolupar competències multiculturals: multilingüisme, cooperació, comunicació,empatia.


- Els aspectes comuns entre les competències bàsiques i la teoria de les intel·ligències múltiples.



ACTIVITAT

Trieu una de les vostres unitats de programació d'aquest curs realitzades i identifiqueu les estratègies d'aprenentatge planificades per desenvolupar les competències multiculturals de l'objectiu nº 5.


Àrea: Educació Física
Títol de la Unitat Didàctica: “JOCS D’ALTRES PAÏSOS”
Curs: 3r (cicle mitjà)

Objectius didactics:

1- Experimentar el joc com a objecte de plaer i recreació.
2- Realitzar jocs tradicionals i populars d’altres països.
3- Conèixer jocs tradicionals i populars de fora d’Espanya.
4- Investigar la tradició de diferents països sobre jocs que es practiquen en aquests.
5- Conèixer i complir amb les normes dels jocs.
6- Gaudir dels jocs realitzats sense tindre en compte els resultats.
7- Acceptar la diversitat física, d’opinió i d’acció.

Competències Bàsiques:

- Desenvolupament personal.
- Pràctica d’hàbits saludables de forma regular i continuada.
- Competència comunicativa.
- Competència social.

Competències Multiculturals:

- Social i ciutadana

Estratègies d’aprenentatge:

- L’alumnat investigarà jocs que s’han practicat a diferents països.
- El professor/a, revisarà la informació recollida per l’alumnat.
- Cada alumne/a exposarà un dels jocs.
- A cada sessió es realitzaran 6 ò 7 jocs diferents, sent el professor/a un ajudant de l’alumne/a-mestre/a.

Metodología:

Resolució de problemes i ensenyament recíproc.

Reflexió i propostes de millota:

En aquesta unitat podem comprovar que si que es tenen presents les estratègies d’aprenentatge per desenvolupar la competències multiculturals, ja que es tracta d’una unitat per conèixer els jocs tadicionals d’altres països. D’aquesta manera, els nens d’aquí prenen consciència dels jocs que els seus companys practiquen als seus països respectius. Es crea una interacció entre els nens, i els nens de fora es senten protagonistes i importants.

Les propostes que he dut a terme jo, han estat que els propis alumnes nouvinguts siguin els mestres, que siguin ells els qui expliquin als companys el desenvolupament del joc, que puguin portar material que tinguin a casa.

I entre tots compartir les diferents normes dels jocs, en que consisteixen, si hi ha semblances o diferencies entre els jocs, etc...

També és una bona manera de treballar vocabulari nou.

TALLER: Dinàmica d'aula i Resolució de conflictes.

En aquest taller s'han desenvolupat els següents continguts :

1- Dinàmica d'aula:

- Funcionament i estructura d'un grup.
- Etapes per les que passa un grup
- Tècniques de dinàmica de grups.
- Grau de tensió causat per una tècnica.
- Rols al grup aula.
- Anàlisi d'un grup: tècniques sociomètriques.
- Activitats pràctiques sobre diferents tècniques de grups.


2- Resolució de conflictes:

- Origen del conflictes escolars.
- Menes de conflictes.
- Estils diferents d'afrontar els conflictes.
- La resolució del conflicte.
- Dinamització i regulació de la convivència.
- Programa de Competència Social i mediació escolar.
- Activitats pràctiques: activitats Competència social i simulació sobre resolució de conflictes.


En el procés cap a la cohesió grupal el/la mestre/a ha de tenir present els dos nivells de funcionament d'un grup i cal que tingui en compte, abans d'aplicar una tècnica, el grau de tensió que pot causar en els components del grup.



Existeixen diferents tècniques de dinàmica de grups. A continuació exposso quatre, que són les més utiltzades per mi, tot esmentant les seves utilitats educatives que ens poden aportar.

A continuació mostraré un exemple de tècnica de grup. Aquesta activitat la vaig fer amb els alumnes de 6è.

Aquesta activitat, també em va servir per veure el funcionament de la classe, conèixer els líders tant positius com negatius, la cohesió de grup, les afinitats, la tolerància, les imposicions, el respecte, i la manera de cooperar entre ells, ja que això també es veuria reflectit a les clases d'educació física, a l'hora de treballar els esports d'equip.

Pel que fa a l'activitat realitzada a classe: Resolució de conflictes: Simulació "Això comença malament", crec que per impedir que un conflicte entri en el cicle maligne, la nostra intervenció ha de ser serena, no ens hem de posar al matiex nivell que la persona que esta enfada, exitada, exhaltada, sinó que ens hem de mostrar en un posició calmada, escoltar allò que ens estan dient mostrant un interés, i mostrant un to suau, parlar poc a poc, etc... També és molt important el lloc on estem en aquell moment, si és al mig del passadis, a fora el carrer, i seria important fer un canvi d'espai, anar al despatx, a alguna aula, perquè la tensió vagi dismiuint. És molt important conèixer el punt clau del conflicte, saber exactament allò que ha passat, i anar cercant possibles solucions, pactes, per poder resoldre el conflicte i que les dues parts estiguin d'acord. Moltes vegades no podem resoldre el conflicte en aquell moment, per diferents factors, com l'estat anímic de la persona, el temps, i hauriem de trobar un altre estona quan l'exaltació hagi disminuit i tornar a probar de resoldre el problema.

I finalment, dir que aquesta pràctica realment m'ha agradat molt, ja que casos així, a l'escola se'n veuen cada dia, incidents que passen, malsentesos, etc, i poder-ne parlar tots junts, escoltant diferents maneres d'actuar, tot possant-lo a la pràctica m'ha semblat molt interessant, i he aprés diferents tècniques o maneres de fer davant els conflictes, que segurament alguna vegada em faran falta.

TALLER: Tutoria i relació amb les famílies i serveis externs

<-->Mestre<-->Familia<-->Alumne<-->

Un mestre ha de ser un mediador d'aprenentatges significatius, ha d'ensenyar als seus alumnes a aprendre a apendre, és a dir, el mestre ha de guiar als alumnes en el seu aprenentatge, i tenir present que l'alumne és el centre de tot el procés d'esenyament-aprenentatge.

Hem de descobrir el potencial positiu del nen. Hem de partir del concepte que el nen es mostra, i no és, per saber realment com és, s'han de provocar diferents situacions a nivell inter i intrapersonal, per això els etiquetatges, no són apropietats.

Existeixen dues teories que ens ajuden a entendre les diferents relacions que s'estableixen en el món de l'educació (mestres-alumnes-families) :

1 - Teoria de sistemes:

Aquesta teoria ens vol ensenyar que la totalitat és més que la suma de les parts. Cada part només es pot entendre en una context. Alhora qualsevol de les parts afecta la resta. Un canvi en qualsevol de les parts afecta a la resta. És el que nomenariem el Treball en xarxa. Tant els mestres, com les famílies han de treballar de manera conjunta en l'educació dels alumnes. La comunicació és la part essencial, per poder establir un bon vincle.

"El mapa no és el territori". Hi ha tants mapes com persones, i cadascú té un pensament diferent, perquè amb cada persona podem actuar de diferents maneres, i el que nosaltres pensem d'algú, no ho pensen els altres, perquè la percepció de vegades és diferent, segons amb els ulls que es miri.

Ens fa falta un canvi de mirada, i passar del pensament linial (causa-conseqüència), al pensament més circular (tenir presents tots els factors externs, totes les causes).

"EL CANVI COMENÇA EN UN MATEIX"
"FAMILIA I ESCOLA HEM DE FER EQUIP"

Hi ha dos tipus de sistemes:

- Oberts: hi ha una interacció entre el nen, la familia, el claustre, el grup classe, la societat ( tot està interrelacionat)
Quan el feedback és positiu, es produeix el canvi (morfogènesi), en canvi quan es negatiu, no es produeix cap tipus de canvi (homeostasi).

El grup com a sistema:

- Lleieltat → Sentiment de solidaritat que unifica
- Aliança → Unió i recolzament mutuu que es donen entre sí dues persones
- Coalició → Unió de dos membres contra una tercera persona. Divisió
entre dos companys i un oponent.

La metacomunicació, es produeix quan ja hi ha un context de confiança, i és el poder comunicar a l'altra persona la seva manera de comunicar. El to, la posició... Fer-li veure a la persona com et sents amb al rebre el que t'ha comunicat.

Tant el passat, com el present i el futur estan relacionats, i tot influeix sempre, és el que enomenariem circularitat.

Hem d'aprendre a saber clarificar i poder recapitular. Entenem per clarificar, dirigir al sistema una pregunta amb la intenció de comprovar si s'ha comprès correctament el missatge dels seus participants. No hem de donar res per suposat, aquí és quan es produeixen els malentessos. I recapitular és transmetre un resum elaborat del contingut cognitiu i/o efectiu del missatge de grups.

Hem d'intentar parlar sempre des del Jo. Com ens sentim nosaltres amb el comportament del nen.


2- Teoria de la comunicació humana:

L'autor d'aquesta teoria Watchlawic, va definir aquesta teoria en cinc acciomes.

- És impossible no comunicar-se

- Tota comunicació té un nivell de relació (relació que es manté amb els altres en la comunicació) i de contingut (missatge, informacions verbals que es transmeten).

- La natura d'una relació depén de la forma de puntuar les sequències de comunicació de cada participant. (ex. escoltar les dues versions (pare-mare) i buscar un equilibri)

- Hi ha dos nivells complementaris:
- Digital (contingut)
- Analògic (comunicació no verbal). Ens dona la informació necessària.


- LEA ( legitimar, entendre i acceptar). Possas-se en el lloc de l'altre. Fer un canvi de posició per arribar a entendre a l'altra persona.


Per finalitzar,dir que aquests tres aspectes són els que ens ajudaran a poder comunicar-nos i treure un bon profit, d'aquesta comunicació.

Jo mateixa :P

Hola a tots....sóc la Lorena. Tinc 23 anys. Sóc de Cervelló (barcelona). Sóc mestre d'educació física. Vai estudiar la carrera de MEF a la universitat Blanquerna.
I un cop acabada, alsetembre d'aquell any (2006) vai començar a treballar com a mestre d'ed.física a l'escola San Ramon Nonat de Collblanc, i vai estar un curs i mig, ja que al març del 2008, em vaig apuntar a les llistes, i al maig ja em va tocar anar a nomenaments, i vai triar l'escola CEIP Lola Anglada a Esplugues de Llobregat, mes que res, per proximitat, i alla vai acabar el curs. I aquest curs, ara al setembre, l'he començat a Molins de Rei al CEIP l'Alzina, i estaré fins a final de curs.



I res, des de en petita he volgut ser mestre, ja que sempre m'agradat molt ensenyar, i a l'escola per mi els mestres eren molt importants, i sempre em deia, jo vull ser com ells, i ensenyar, ajudar, i educar als meus alumnes...i així dit i fet, vai acabar el Batxillerat...i apa a començar la carrera, que per cert s'em va passar molt ràpid, suposo perquè etava estudiant el que jo voia i m'agradava i també per les ganes de començar a treballar, i entrar en el món de la docència.